|
Joan Gruart Fort, nace en Sant Feliu de Guíxols el año 1.954. De formación autodidacta, desde los doce años está atrapado en los mares de la creación y composición poética. Gana diversos concursos de dibujo y pintura, infantiles y juveniles. La creatividad es una necesidad vital para él. Óleo, técnicas mixtas, pastel, grafito, digital. Su pintura: principalmente la figura. Creador gráfico y publicitario; gana concursos de cartelismo . Autor de los libros de poesía: “Navegant de somnis en la nau de silencis” y “La meva lluna en un coba”.
Ver presentación del artista |
|
|
Tarda de raïms daurats a les portes d’octubre. Jo, com un naufragi de fulles en aquest riu callat que acaricia les violetes i la teva cabellera. La suau brisa remou aquestes flors i els seus pètals aletejan sobre els teus polsos . Saps que estic aquí, flotant en el blau d’aquesta tarda madura. Vull veure’t els ulls abans de que el temps s’acabi i entrem en el mar de la nit. Vam estar tant a prop!. Vine a la meva vinya de grands penjolls dolços. Les onades fugen d’aquest mar que perd esperança. Quan arribem a la sorra, sentiràs les onades. La màgia ha despullat la meva matèria i ha quedat sols la meva poesia. Pots torn ar en qualsevol moment. |
|
Leer más...
|
Abraça el meu silenci.
Vull un doll de matinades.
Queda't una mica més.
Tans estels m'il.lusionen.
Estic ansiós per encetar nou dia.
Deso el meu dolor a n'aquesta platja.
Aquest cel rogent és un grapat de cireres per el meu cor,
capçalera d'aquest meu mar llatí,
pont del meu demà.
Crida'm quan estiguis sol,
per compartir el silenci,
fins el foc de matinada.
La música de la teva mirada,
m'arriba com una caricia
i, m'omple.
La teva presencia
s'esllavissa per la meva nit.
Ja tornen els ocells
i jo amb les ales desplegades
Em mires com un ocell la vall dels ametllers,
daurada de sol tendre.
Em parles amb veu de silenci. |
|
La poesia en Imatges
|
|
Leer más...
|
|
|
